Hui, 9 de maig, tornem a haver de buidar les aules
per plenar els carrers, i aquesta vegada ho fem de manera conjunta tota la
comunitat educativa (mares, pares, professorat i estudiants). Omplim els
nostres carrers de persones amb clams, crits, reflexions, pensaments, emocions,
idees, esperança, il·lusions, indignació, lluita, saber, futur...i
moltíssimes coses més que ens envaeixen quan parlem de DEFENSAR L'ENSENYAMENT
PÚBLIC.
Perquè en qualsevol país, l'ensenyament és el motor
que impulsa el coneixement, la clau que obri les portes de la humanització, de
l'esperit crític, de la formació i la necessitat de la saviesa en les nostres
vides. Però sembla que açò no agrada a tot el món. Ens governa una oligarquia cada
vegada menys humana, menys solidària, integrada pels qui pretenen que tot es
puga comprar i vendre, que res no tinga valor si aquest no reporta un benefici
econòmic restringit a uns pocs. Sembla mentida que en el segle XXI hàgem
d’estar ací reivindicant coses tan essencials.
Efectivament, estem ací perquè ens oposem de manera
frontal a la mercantilista i privativa “Ley Orgánica para la Mejora de la
Calidad de la Educación”, que promoguda pel govern central del Partit Popular i
especialment pel Ministre Wert, no fa honor al seu nom, i acompleix fidelment
els dictats de la troika europea i les polítiques més feroces i insensibles
vers l’ensenyament públic, tal i com estan fent amb tots els serveis que
conformen l’Estat de Benestar.
A més de les polítiques de retallades en recursos
per a l’educació que ens retornen a la prehistòria, com la manca de
professorat, l’acomiadament del professorat interí, l’augment del nombre d’alumnes per aula i
l’impagament escandalós de beques i ajudes a l’estudi, aquesta llei suposa la
degradació definitiva del sistema educatiu a l’Estat espanyol.
Algunes de les seues característiques són clarament
visibles a l’avantprojecte de llei que es va presentar per part del govern de
Rajoy: l’increment de les facilitats als centres que segreguen per raons de
sexe, la pujada de les taxes universitàries, l’establiment de tres revàlides
per dificultar l’accés als estudis superiors a l’alumnat, l’augment del
protagonisme de la religió en l’ensenyament públic, que vulnera el principi constitucional
d’aconfessionalitat de l’Estat, i un atac sense precedents al nostre dret a
estudiar i a viure en valencià, que passa per damunt de la protecció
imprescindible amb què haurien de comptar les llengües cooficials.
Tot açò, va unit a les nefastes polítiques que ja
fa anys vénen duent-se a terme en matèria d’educació al País Valencià per part
el govern de la Generalitat Valenciana. Perquè malauradament hem de suportar un
govern valencià més preocupat en pagar el deute il·legítim que han generat els
projectes megal·lòmans, la corrupció constant i els aeroports sense avions, que
en defensar un sistema educatiu públic, de qualitat, universal i en valencià
que garantisca un horitzó de vida digna per a les persones.
Precisament, és ahí
on resideix l’alternativa que el PP no assumeix: en el deute il·legítim impagable
que ha provocat la corrupció instal·lada en el poder. No poden condemnar-nos a
la joventut a heretar unes despeses producte dels seus negocis bruts amb
mafiosos com els de la trama Gürtel. Com tampoc podem permetre la seua manca de capacitat reivindicativa
front als atacs recentralitzadors que atempten contra els trets singulars de la
personalitat col·lectiva del poble valencià i la dignitat de les persones.
L’austericidi que se’ns està fent pagar ha sigut
provocat per uns mals gestors públics amb interessos individualistes, animats
per la banca i l’especulació, i no per nosaltres, persones que treballem per
fer d’aquesta una societat més justa, equitativa i igualitària, on tothom tinga
les mateixes oportunitats per ser feliç.
Ja està bé de fer-nos creure mentides, perquè si no
aposten per l’ensenyament públic i de qualitat, fins i tot com a eixida d’esta
estafa a la qual anomenen crisi, és perquè mai han cregut en ella. S’estan
aprofitant del desconcert social per generar confusió i posar en marxa la
maquinària encarregada d’adormir consciències. Pretenen construir el poble que
necessiten per poder establir el seu sistema, un sistema que, en nom de la
llibertat, abandona els més dèbils, menysprea la diversitat i mercantilitza tot
el que cal per beneficiar de manera privativa les butjaques d’uns pocs. Els
mateixos que ens han portat a aquesta situació socioeconòmica d’incertesa, que
obliga a tantes i tants a fer les maletes i marxar a l’exili.
Saben massa
bé que un poble ignorant és un poble submís, sense capacitat crítica i
reflexiva. Per això no hem de caure en la desesperança ni defallir en la
mobilització social, perquè encara que el Ministre diguera este matí que sols
érem el 20%, aquest migdia s’ha informat que s’aplaça la votació de la LOMCE,
fet que evidencia la utilitat de la pressió social.
Per acabar, en homenatge a l’escriptor i periodista
valencià Vicent Andrés i Estellés, citar unes paraules que ens animen a
perseverar en la lluita:
“No et limites a contemplar aquestes hores que ara
vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre
i combatiu!”.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada