Nico

Nico
Nicolau Calabuig i Serna

dimecres, 29 de gener del 2014

EL ROSTRE DEL COMPROMÍS

Em negue a acceptar la famosa afirmació, no sé si fruit de la ignorància o de la convicció, que "tots els polítics són iguals". I no ho faig, perquè he tingut la sort de poder conéixer persones que així m'ho han demostrat.
Sovint veiem a la premsa o a les xarxes socials nombrosos polítics acusats en casos de corrupció, o culpables de gestions nefastes que han conduït a situacions complicades per a les Administracions i consegüentment han hipotecat el futur dels seus conciutadans. Persones que des de l'òptica humana són insensibles al sofriment dels altres, i no coneixen el que és l'empatia. Tanmateix, la feina d'aquelles i aquells que compleixen el seu deure, la seua tasca com a gestors públics, no sempre és reconeguda. Som així, què li anem a fer. Permetem que el poder mediàtic ens venga els encantadors de serps, preferim aquell més guapo, o aquella que, segons l'opinió pública, "parla molt bé", quan en política allò interessant ni molt menys és l'aparença física, i el concepte de bona oratòria s'associa -no sempre, però en moltes ocasions- a qui més floritures solta o a qui més mentides diu.
 
Doncs bé, per a mi, EL ROSTRE DEL COMPROMÍS, és aquell que representa molts valors que malauradament semblen en decadència. La defensa d'uns principis feta des de la base, l'aportació del treball constant al servei d'un projecte col·lectiu, o la capacitat de lideratge en els moments difícils combinada amb la humilitat necessària per tindre els peus en terra. Potser no siga qui es mate a bacs per clavar el cap en la foto, però realitzarà un esforç titànic i li furtarà hores al rellotge per portar endavant una impecable tasca, fins i tot de manera pràcticament desinteressada. 

No, no parle d'un món imaginari ni visc al país de les meravelles -com ens volen fer creure alguns- visc a Ontinyent, al País Valencià, i tinc la sort d'haver conegut al tipus de persona del qual parle. Gent discreta que "no alça ni pols ni remolí" de les coses evidents, però gent apassionada, entregada a l'hora de defensar els seus principis. Persones que sí comprenen el sofriment dels altres i que fan tot allò que està a les seues mans per revertir l'angoixa d'estos amb l'objectiu de fer-los un poquet més feliços. Persones que, amb sentit comú, han fet d'Ontinyent una aldea gal·la aïllada de la mala maror. Polítics, polítics que pensen més en les futures generacions que en les pròximes eleccions. Sí, d'eixos en queden, i és d'agrair.