Nico

Nico
Nicolau Calabuig i Serna

dissabte, 27 d’abril del 2013

TOT UN FUTUR PER COMENÇAR*

A hores d'ara, ningú dubta que Europa es troba en un dels moments més complicats de la història contemporània. L'actual crisi provocada per l'estafa de torn del sistema econòmic capitalista ha fet perdre la por al liberalisme més extrem. Ja no es respecten ni tan sols els acords adoptats pels socialdemòcrates i liberals de les potències europees en altres temps, quan el perill es trobava en l'existència d'una alternativa sòlida al capitalisme, representada per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (dictadura comunista amb economia planificada), la qual gaudia d'un creixement econòmic imparable mentre la resta del continent patia un greu problema socioeconòmic. (Aclarisc d'avantmà que evidentment no compartisc cap règim totalitari, siga quin siga el seu color polític). La solució intermèdia a la qual es va arribar per enteniment entre les parts fou la implantació del sistema d'economia mixta i, per consegüent, la vertebració d'un Estat de Benestar. Aquest consistiria en garantir una sanitat, un ensenyament i un sistema de pensions públics, de qualitat i universals. Malauradament, això és el que hui per hui està en joc: el benestar dels ciutadans; un horitzó de vida digna per a tothom.

L'Alemanya de Merkel dicta la política econòmica que cal practicar per "eixir de la crisi", una crisi provocada pels excessos bancaris fruit d'una antiga desregulació de les entitats nord-americanes promoguda pel president Reagan, les fases especulatives del mercat -culpables de l'actual incertesa i variabilitat de les dades (prima de risc, etc)-, i no per les persones. Però és que a més a més, aquestes polítiques de RETALLADES a l'Estat de Benestar, que tenen unes repercussions socials d'empobriment i precarietat humana i són totalment contraproduents, tal i com ens demostra l'evidència, pretenen ésser justificades pels seus partidaris adduint que la responsabilitat de la crisi la té la ciutadania, per "haber vivido por encima de sus posibilidades". Front a aquesta acusació, hem de dir NO! Lògicament, si una persona gaudia d'un lloc de treball, un bon sou i una posició financera que li permetia adquirir un determinat nivell de vida, és normal que adaptara el seu consum i el seu endeutament als  ingressos que percebia, com també ho van fer les administracions públiques, especialment i cridanera a l'Estat espanyol, a causa dels ingressos per llicències d'obra (bombolla immobiliària). I si a açò li afegim la concessió reiterada per part de les entitats bancàries de préstecs a tothom sense condicions, trobarem la resposta a l'elevat endeutament de les famílies. Almenys, eixa és la senzilla lectura que em permeten fer els meus modestos coneixements sobre economia.

Què ens passa? Per què la societat està paralitzada? Quina alternativa hi ha?

Al meu parer, la societat està descol·locada perquè troba que no hi ha voluntat política per garantir l'horitzó de vida digna que necessitem. L'ascens de les minories parlamentàries i extraparlamentàries que aposten per un discurs més trencador així ho demostra. Les joves i els joves estem desesperançats i ens cal empenta i ganes de canviar les coses, perquè el futur està per escriure i si algú ha de redactar les pàgines del nostre esdevindre som nosaltres. Però per poder realitzar aquest somni transformador ens hem de formar i educar moltíssim, cosa que s'està dificultant des del poder, des d'un poder que pretén aborregar-nos i crear serfs d'un sistema injust i esclavitzador. Gent que visca per treballar en el que puga, països que hagen de suportar taxes de desocupació inassumibles, ja que així la contractació serà més fàcil i barata més tard, i estarà justificada la precarització. Però no podran, no podran perquè som més les i els qui pensem que altra Europa és possible i no estem disposats a resignar-nos i deixar que la societat es deshumanitze més. Hem de deixar de seguir la dita popular "mal de muchos, consuelo de tontos". Alcem-nos, rebel·lem-nos, lluitem perquè les nostres vides tinguen un futur digne i de benestar, per l'economia real, per la importància de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) de les empreses, per l'ecosostenibilitat, per un nou món més just i solidari on totes i tots puguem ser feliços i realitzar els nostres somnis. Cal prendre la iniciativa, cal una insurreció pacífica i intel·lectual, cal un compromís.

*A la memòria de José Luis Sampedro i Stéphane Hessel, dos grans lluitadors i intel·lectuals que ens han deixat un llegat inesborrable i necessari.

dijous, 25 d’abril del 2013

EL 25 D'ABRIL CONSTRUINT LES IL·LUSIONS

Com diu la cançó "Viure" d'Obrint Pas, "el 25 d'Abril construint les il·lusions". Doncs bé, el dia és arribat. Aquest any, se'n compleixen 306 des que ens arrabassaren per la força els nostres Furs, el nostre autogovern, la nostra llengua i cultura, i conseqüentment la nostra perspectiva de vore el món i la nostra manera de viure com a poble. Les conseqüències derivades de la contesa d'Almansa varen ser desastroses per a la cohesió nacional del poble valencià i encara hui patim l'amargor dels fruits que la monarquia centralista ens va portar aquell fatídic 25 d'Abril de 1707.

Malauradament, el poble valencià encara ha de suportar agressions al nostre fet diferencial per part dels qui no estimen ni comparteixen la nostra història com a col·lectivitat i per això pretenen eliminar la diversitat i s'empenyen en aconseguir-ho. La nostra llengua ha hagut de suportar atacs orquestrats, fins i tot des d'administracions públiques, en un intent d'esborrar l'element vertebrador més preuat del País Valencià, acció que no fa sols que evidenciar la ignorància dels qui la impulsen.

Aquesta assenyalada data, en la qual commemorem el Dia de les Llibertats Nacionals del Poble Valencià, servirà en la present edició per reivindicar des d'organitzacions cíviques com la Cimera Social del País Valencià, un clam comú de la societat valenciana: la lluita per un finançament més just. És per això que se'ns convoca el proper dissabte 27 d'abril a les 18h a la Plaça de Sant Agustí de València, per dir prou a aquest finançament injust que ens margina i no garanteix un horitzó de vida digna per a tothom. Si podem, anem-hi! Perquè el País Valencià és l'única autonomia de l'Estat espanyol amb una renda inferior a la mitjana que és contribuent net. A més a més, la crisi i la situació de corrupció i ruïna econòmica, tant de la societat com de les institucions valencianes, han agreujat el problema, convertint-lo en una necessitat prioritària. 

És intolerable que un país d'emprenedors tinga una taxa d'atur del 30% i una indústria desmantellada, i açò és a causa del saqueig i el balafiament constant de recursos a les arques públiques valencianes (que òbviament, no es destinen a I+R+D+I, polítiques d'ocupació o línies de crèdit a PIMES), així com d'una balança fiscal deficitària que se solucionaria amb l'establiment d'un Concert Econòmic Responsable, adoptant la proposta elaborada recentment  pel Secretari General del BLOC i Síndic de Compromís, Enric Morera.

Tenim clar que amb la gent que actualment governa la Generalitat, manquem d'un lideratge institucional decidit pel qual canalitzar la reivindicació, és per això que la força del carrer és, més que mai, imprescindible. Construïm les il·lusions d'ésser poble; d'ésser alguna cosa més!



dimecres, 24 d’abril del 2013

ESPAI POÈTIC: "soledat" - Jaume Pérez Montaner

Hola a totes i tots. Hui no m'adrece a vosaltres per escriure jo. Ho faig per compartir amb vosaltres aquest poema recollit al llibre "Solatge", de Jaume Pérez Montaner (guardonat al Premi de Poesia Benvingut Oliver 2008), i que porta per títol "soledat". Gaudiu-lo tant o més com ho he fet jo!

Llaura la mar la teua veu en calma
i els vents modulen noves melodies
entre pins i canyars.

S'ha omplit de llum de rosa
l'espai on respiraves.
Arbores l'alegria amb aquesta certesa.

No cridaràs el nom des del penyasegat:
feliç d'arena i sal has de cantar
l'amor que et ve de tu mateix
i el fruit que t'exalta d'escumes.

Contemples des d'ací
el teu nom retrobat sota la roca humida
i amb rumb incert el seu nom fet d'estrelles.

Et dius ningú:
només vius amb l'enyor del seu esguard
i trepitges la llum d'una lluna oblidada.         

dimecres, 17 d’abril del 2013

BREU REFLEXIÓ

Amb tot aquest temporal de successos que ens empenyen a l'hedonisme, no podem caure en la temptació. Simplement, pel que deia el savi José Luis Sampedro. "Ens han donat una vida, doncs anem a viure-la!". Tenim el deure de garantir la supervivència en òptimes condicions de la humanitat, i no ho aconseguirem si no trenquem una bombolla que creix cada dia més per la natural por a estridències i agudeses que puguen afectar els més menuts: la bombolla del sobreproteccionisme vers els nostres estimats, la qual portarà a la letargia del gènere humà i per consegüent, a l'opressió dels dèbils, en un moment històric cabdal on hem d'actuar per obligació moral. Ja ho he dit.

divendres, 5 d’abril del 2013

ONTINYENT MARCA EL CAMÍ

Després de quatre anys en la penombra, les ontinyentines i els ontinyentins van decidir el 2011 que ja estava bé suportar autoritarismes i burles i van donar la majoria a les forces progressistes. Malgrat els dubtes inicials sobre l'estabilitat i l'eficiència del nou govern d'Ontinyent, el balanç a hores d'ara no pot ser més positiu. La composició del Plenari resultant de les eleccions de 2011 obligava a l'enteniment, trencant així amb la situació d'estancament i manca de control al govern que s'havia produït amb la majoria absolutista practicada per la parella d'or del Partit Popular d'Ontinyent. S'ha canviat la grandiloqüència per l'humilitat i la sinceritat, l'exhibicionisme omnipresent per la discreció, la valentia xulesca per la prudència savia, el parlar pels colzes amb les oïdes taponades per l'escoltar atentament les inquietuds de la gent, la promesa "tapaboques" per l'intent i la voluntat de solucionar, la persecució intolerant pel diàleg. En definitiva, una política feta per persones i per a les persones. I és que tot i ser un govern plural, format pels set regidors del PSPV-PSOE (res a vore amb les grans estructures del PSPV i del PSOE), els tres regidors de COMPROMÍS PER ONTINYENT i el suport subjecte a una variabilitat preocupant però intel·ligent d'EU, el dia a dia i la gestió del nostre Ajuntament són exemple per a tothom. Sols cal llegir la premsa per adonar-se de la importància i la repercussió d'àmbit estatal que té la política alternativa que està duent a terme el Govern d'Ontinyent. Lògicament, tal i com fan totes les administracions públiques en l'actualitat, la gestió es basa de manera fonamental en l'economia. Més concretament, en l'administració de la regidoria d'Hisenda. Qualsevol persona que s'haja enfrontat als números de l'economia domèstica sap com és de difícil fer que aquests quadren. Especialment, en època d'escassetat d'ingressos: aquesta estafa anomenada crisi. 

Doncs bé, els números de la casa de totes les ontinyentines i els ontinyentins són responsabilitat de Josep Antoni Francés, tot un exemple d'honestedat i entrega al bé comú del nostre tinent Alcalde, de COMPROMÍS PER ONTINYENT, qui va renunciar al sou per poder incorporar un expert al front del CES (Consell Econòmic i Social), i compagina la gestió de la butxaca ontinyentina amb la seua professió. Un polític vocacional. Tal volta això siga un dels causants de què Ontinyent tinga l'estructura política més barata de les ciutats del nostre tamany. L'administració dels recursos de la nostra ciutat per part de COMPROMÍS és impecable: després de quatre anys tancant l'exercici amb dèficit, sota el govern del PP, el 2012 s'ha tancat amb superàvit i romanent de tresoreria positiu, gràcies a una gestió responsable, de gastar el què es té i estalviar per invertir en promoció econòmica. S'ha reduït l'endeutament municipal: dels 21,5 milions d'euros que va deixar el PP, ens trobem ja en els 16. I tot açò, sense retallades en política social ni serveis al ciutadà, sinó tot el contrari: s'ha augmentat la partida en polítiques socials i benestar. Com s'ha aconseguit aquesta quadratura del cercle? Ben fàcil. 

Es va tancar la Televisió d'Ontinyent, un mitjà de comunicació subjecte al color polític que governava l'Ajuntament; un mitjà propagandístic. Açò s'ha suplit amb el màxim aprofitament dels recursos que ofereixen les noves tecnologies i un pla de transparència en la contractació de propaganda institucional, presentat per COMPROMÍS. Es van reduïr els edificis llogats per l'administració local destinats a associacions, creant un nou concepte innovador que les acollix: l'Hotel d'Associacions, en un espai de propietat municipal rehabilitat amb materials reutilitzats. S'ha estalviat un 50% en factures telefòniques i despeses de representació. Els polítics ens costen un 40 % menys i estem molt per davall de la mitjana que marca la Federació Espanyola de Municipis i Províncies respecte al cost de les estructures polítiques. S'ha renegociat el contracte de lloguer de la Prefectura de la Policia Local, estalviant 200.000 €, s'han aplicat plans d'eficiència energètica i foment de les alternatives, pinzellades verdes que aporta COMPROMÍS, així com també es va promoure l'obertura d'una Tenda Virtual al web de l'Ajuntament per vendre tot el que es trobava infrautilitzat al magatzem d'obres. S'han creat nous impostos a les sucursals bancàries locals i es va aprovar el pagament de l'IBI per part de l'església catòlica i totes les confessions religioses, pels edificis que no són de culte.

Tot açò i molt més, és el que permet obtenir els recursos necessaris per al desenvolupament d'una política d'estímul econòmic i canvi de la fesomia socioeconòmica d'Ontinyent, en coordinació amb l'àrea de Promoció Econòmica, la qual assumeix el propi Alcalde, regida per l'òrgan decisori en què s'ha reconvertit el Consell Econòmic i Social, gestionat, al seu torn, pel coordinador econòmic de la ciutat, Joan Gilabert, secretari comarcal de COMPROMÍS. Una política basada en la bonificació fiscal al comerç, i l'ajuda a la implantació comercial en zones de valor històric, la creació d'iniciatives de dinamització comercial i social, el recolzament a la diversificació en sectors com la innovació tecnològica industrial, la promoció turística, la indústria cultural ontinyentina (un valor emergent) i la revitalització del sector hostaler. 
Recentment, totes aquestes iniciatives de promoció econòmica s'han recollit i ampliat en el Pla Estratègic de Reactivació Econòmica de la Ciutat d'Ontinyent, dotat amb un milió d'euros, que permetrà la creació de llocs de treball, l'establiment de línies de microcrèdit a emprenedors, l'obertura d'un espai d'innovació emprenedora al CREC (Centre de Referència Econòmica de la Ciutat d'Ontinyent) situat a l'antic edifici Banesto. És clar que aquest pla no serà el garant d'una recuperació econòmica complicada, ja que les competències d'un consistori municipal en matèria econòmica són relativament limitades, encara que importants. No podem lluitar contra les lleis d'un govern estatal que afavoreix la flexibilització del mercat, sinònim d'acomiadament fàcil, por dels treballadors i acceptació de condicions laborals precàries, però sí podem intentar paliar les conseqüències d'una gestió autonòmica i estatal errònia i empobridora. 

Finalment, evidenciar què per això mateix no ens poden dir què no hi ha alternativa a la política que practiquen els governs nugats de peus i mans als interessos de la banca i el gran capital. Ontinyent marca el camí i nosaltres tenim l'alternativa: la combinació perfecta de l'esquerra moderna, amb el nacionalisme simpàtic, l'ecosostenibilitat i els valors ecològics per bandera. Estem amb l'economia real, amb els emprenedors, amb els treballadors i en definitiva, totes i tots els qui ens trobem afectats per aquesta estafa anomenada crisi, que res hem fet per provocar.

A Ontinyent estem pel bé comú, per això tenim un Govern amb COMPROMÍS.