A hores d'ara, ningú dubta que Europa es troba en un dels moments més complicats de la història contemporània. L'actual crisi provocada per l'estafa de torn del sistema econòmic capitalista ha fet perdre la por al liberalisme més extrem. Ja no es respecten ni tan sols els acords adoptats pels socialdemòcrates i liberals de les potències europees en altres temps, quan el perill es trobava en l'existència d'una alternativa sòlida al capitalisme, representada per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (dictadura comunista amb economia planificada), la qual gaudia d'un creixement econòmic imparable mentre la resta del continent patia un greu problema socioeconòmic. (Aclarisc d'avantmà que evidentment no compartisc cap règim totalitari, siga quin siga el seu color polític). La solució intermèdia a la qual es va arribar per enteniment entre les parts fou la implantació del sistema d'economia mixta i, per consegüent, la vertebració d'un Estat de Benestar. Aquest consistiria en garantir una sanitat, un ensenyament i un sistema de pensions públics, de qualitat i universals. Malauradament, això és el que hui per hui està en joc: el benestar dels ciutadans; un horitzó de vida digna per a tothom.
L'Alemanya de Merkel dicta la política econòmica que cal practicar per "eixir de la crisi", una crisi provocada pels excessos bancaris fruit d'una antiga desregulació de les entitats nord-americanes promoguda pel president Reagan, les fases especulatives del mercat -culpables de l'actual incertesa i variabilitat de les dades (prima de risc, etc)-, i no per les persones. Però és que a més a més, aquestes polítiques de RETALLADES a l'Estat de Benestar, que tenen unes repercussions socials d'empobriment i precarietat humana i són totalment contraproduents, tal i com ens demostra l'evidència, pretenen ésser justificades pels seus partidaris adduint que la responsabilitat de la crisi la té la ciutadania, per "haber vivido por encima de sus posibilidades". Front a aquesta acusació, hem de dir NO! Lògicament, si una persona gaudia d'un lloc de treball, un bon sou i una posició financera que li permetia adquirir un determinat nivell de vida, és normal que adaptara el seu consum i el seu endeutament als ingressos que percebia, com també ho van fer les administracions públiques, especialment i cridanera a l'Estat espanyol, a causa dels ingressos per llicències d'obra (bombolla immobiliària). I si a açò li afegim la concessió reiterada per part de les entitats bancàries de préstecs a tothom sense condicions, trobarem la resposta a l'elevat endeutament de les famílies. Almenys, eixa és la senzilla lectura que em permeten fer els meus modestos coneixements sobre economia.
L'Alemanya de Merkel dicta la política econòmica que cal practicar per "eixir de la crisi", una crisi provocada pels excessos bancaris fruit d'una antiga desregulació de les entitats nord-americanes promoguda pel president Reagan, les fases especulatives del mercat -culpables de l'actual incertesa i variabilitat de les dades (prima de risc, etc)-, i no per les persones. Però és que a més a més, aquestes polítiques de RETALLADES a l'Estat de Benestar, que tenen unes repercussions socials d'empobriment i precarietat humana i són totalment contraproduents, tal i com ens demostra l'evidència, pretenen ésser justificades pels seus partidaris adduint que la responsabilitat de la crisi la té la ciutadania, per "haber vivido por encima de sus posibilidades". Front a aquesta acusació, hem de dir NO! Lògicament, si una persona gaudia d'un lloc de treball, un bon sou i una posició financera que li permetia adquirir un determinat nivell de vida, és normal que adaptara el seu consum i el seu endeutament als ingressos que percebia, com també ho van fer les administracions públiques, especialment i cridanera a l'Estat espanyol, a causa dels ingressos per llicències d'obra (bombolla immobiliària). I si a açò li afegim la concessió reiterada per part de les entitats bancàries de préstecs a tothom sense condicions, trobarem la resposta a l'elevat endeutament de les famílies. Almenys, eixa és la senzilla lectura que em permeten fer els meus modestos coneixements sobre economia.
Què ens passa? Per què la societat està paralitzada? Quina alternativa hi ha?
Al meu parer, la societat està descol·locada perquè troba que no hi ha voluntat política per garantir l'horitzó de vida digna que necessitem. L'ascens de les minories parlamentàries i extraparlamentàries que aposten per un discurs més trencador així ho demostra. Les joves i els joves estem desesperançats i ens cal empenta i ganes de canviar les coses, perquè el futur està per escriure i si algú ha de redactar les pàgines del nostre esdevindre som nosaltres. Però per poder realitzar aquest somni transformador ens hem de formar i educar moltíssim, cosa que s'està dificultant des del poder, des d'un poder que pretén aborregar-nos i crear serfs d'un sistema injust i esclavitzador. Gent que visca per treballar en el que puga, països que hagen de suportar taxes de desocupació inassumibles, ja que així la contractació serà més fàcil i barata més tard, i estarà justificada la precarització. Però no podran, no podran perquè som més les i els qui pensem que altra Europa és possible i no estem disposats a resignar-nos i deixar que la societat es deshumanitze més. Hem de deixar de seguir la dita popular "mal de muchos, consuelo de tontos". Alcem-nos, rebel·lem-nos, lluitem perquè les nostres vides tinguen un futur digne i de benestar, per l'economia real, per la importància de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) de les empreses, per l'ecosostenibilitat, per un nou món més just i solidari on totes i tots puguem ser feliços i realitzar els nostres somnis. Cal prendre la iniciativa, cal una insurreció pacífica i intel·lectual, cal un compromís.
*A la memòria de José Luis Sampedro i Stéphane Hessel, dos grans lluitadors i intel·lectuals que ens han deixat un llegat inesborrable i necessari.
