ONTINYENT MARCA EL CAMÍ

Després de quatre anys en la penombra, les ontinyentines i els ontinyentins van decidir el 2011 que ja estava bé suportar autoritarismes i burles i van donar la majoria a les forces progressistes. Malgrat els dubtes inicials sobre l'estabilitat i l'eficiència del nou govern d'Ontinyent, el balanç a hores d'ara no pot ser més positiu. La composició del Plenari resultant de les eleccions de 2011 obligava a l'enteniment, trencant així amb la situació d'estancament i manca de control al govern que s'havia produït amb la majoria absolutista practicada per la parella d'or del Partit Popular d'Ontinyent. S'ha canviat la grandiloqüència per l'humilitat i la sinceritat, l'exhibicionisme omnipresent per la discreció, la valentia xulesca per la prudència savia, el parlar pels colzes amb les oïdes taponades per l'escoltar atentament les inquietuds de la gent, la promesa "tapaboques" per l'intent i la voluntat de solucionar, la persecució intolerant pel diàleg. En definitiva, una política feta per persones i per a les persones. I és que tot i ser un govern plural, format pels set regidors del PSPV-PSOE (res a vore amb les grans estructures del PSPV i del PSOE), els tres regidors de COMPROMÍS PER ONTINYENT i el suport subjecte a una variabilitat preocupant però intel·ligent d'EU, el dia a dia i la gestió del nostre Ajuntament són exemple per a tothom. Sols cal llegir la premsa per adonar-se de la importància i la repercussió d'àmbit estatal que té la política alternativa que està duent a terme el Govern d'Ontinyent. Lògicament, tal i com fan totes les administracions públiques en l'actualitat, la gestió es basa de manera fonamental en l'economia. Més concretament, en l'administració de la regidoria d'Hisenda. Qualsevol persona que s'haja enfrontat als números de l'economia domèstica sap com és de difícil fer que aquests quadren. Especialment, en època d'escassetat d'ingressos: aquesta estafa anomenada crisi. 

Doncs bé, els números de la casa de totes les ontinyentines i els ontinyentins són responsabilitat de Josep Antoni Francés, tot un exemple d'honestedat i entrega al bé comú del nostre tinent Alcalde, de COMPROMÍS PER ONTINYENT, qui va renunciar al sou per poder incorporar un expert al front del CES (Consell Econòmic i Social), i compagina la gestió de la butxaca ontinyentina amb la seua professió. Un polític vocacional. Tal volta això siga un dels causants de què Ontinyent tinga l'estructura política més barata de les ciutats del nostre tamany. L'administració dels recursos de la nostra ciutat per part de COMPROMÍS és impecable: després de quatre anys tancant l'exercici amb dèficit, sota el govern del PP, el 2012 s'ha tancat amb superàvit i romanent de tresoreria positiu, gràcies a una gestió responsable, de gastar el què es té i estalviar per invertir en promoció econòmica. S'ha reduït l'endeutament municipal: dels 21,5 milions d'euros que va deixar el PP, ens trobem ja en els 16. I tot açò, sense retallades en política social ni serveis al ciutadà, sinó tot el contrari: s'ha augmentat la partida en polítiques socials i benestar. Com s'ha aconseguit aquesta quadratura del cercle? Ben fàcil. 

Es va tancar la Televisió d'Ontinyent, un mitjà de comunicació subjecte al color polític que governava l'Ajuntament; un mitjà propagandístic. Açò s'ha suplit amb el màxim aprofitament dels recursos que ofereixen les noves tecnologies i un pla de transparència en la contractació de propaganda institucional, presentat per COMPROMÍS. Es van reduïr els edificis llogats per l'administració local destinats a associacions, creant un nou concepte innovador que les acollix: l'Hotel d'Associacions, en un espai de propietat municipal rehabilitat amb materials reutilitzats. S'ha estalviat un 50% en factures telefòniques i despeses de representació. Els polítics ens costen un 40 % menys i estem molt per davall de la mitjana que marca la Federació Espanyola de Municipis i Províncies respecte al cost de les estructures polítiques. S'ha renegociat el contracte de lloguer de la Prefectura de la Policia Local, estalviant 200.000 €, s'han aplicat plans d'eficiència energètica i foment de les alternatives, pinzellades verdes que aporta COMPROMÍS, així com també es va promoure l'obertura d'una Tenda Virtual al web de l'Ajuntament per vendre tot el que es trobava infrautilitzat al magatzem d'obres. S'han creat nous impostos a les sucursals bancàries locals i es va aprovar el pagament de l'IBI per part de l'església catòlica i totes les confessions religioses, pels edificis que no són de culte.

Tot açò i molt més, és el que permet obtenir els recursos necessaris per al desenvolupament d'una política d'estímul econòmic i canvi de la fesomia socioeconòmica d'Ontinyent, en coordinació amb l'àrea de Promoció Econòmica, la qual assumeix el propi Alcalde, regida per l'òrgan decisori en què s'ha reconvertit el Consell Econòmic i Social, gestionat, al seu torn, pel coordinador econòmic de la ciutat, Joan Gilabert, secretari comarcal de COMPROMÍS. Una política basada en la bonificació fiscal al comerç, i l'ajuda a la implantació comercial en zones de valor històric, la creació d'iniciatives de dinamització comercial i social, el recolzament a la diversificació en sectors com la innovació tecnològica industrial, la promoció turística, la indústria cultural ontinyentina (un valor emergent) i la revitalització del sector hostaler. 
Recentment, totes aquestes iniciatives de promoció econòmica s'han recollit i ampliat en el Pla Estratègic de Reactivació Econòmica de la Ciutat d'Ontinyent, dotat amb un milió d'euros, que permetrà la creació de llocs de treball, l'establiment de línies de microcrèdit a emprenedors, l'obertura d'un espai d'innovació emprenedora al CREC (Centre de Referència Econòmica de la Ciutat d'Ontinyent) situat a l'antic edifici Banesto. És clar que aquest pla no serà el garant d'una recuperació econòmica complicada, ja que les competències d'un consistori municipal en matèria econòmica són relativament limitades, encara que importants. No podem lluitar contra les lleis d'un govern estatal que afavoreix la flexibilització del mercat, sinònim d'acomiadament fàcil, por dels treballadors i acceptació de condicions laborals precàries, però sí podem intentar paliar les conseqüències d'una gestió autonòmica i estatal errònia i empobridora. 

Finalment, evidenciar què per això mateix no ens poden dir què no hi ha alternativa a la política que practiquen els governs nugats de peus i mans als interessos de la banca i el gran capital. Ontinyent marca el camí i nosaltres tenim l'alternativa: la combinació perfecta de l'esquerra moderna, amb el nacionalisme simpàtic, l'ecosostenibilitat i els valors ecològics per bandera. Estem amb l'economia real, amb els emprenedors, amb els treballadors i en definitiva, totes i tots els qui ens trobem afectats per aquesta estafa anomenada crisi, que res hem fet per provocar.

A Ontinyent estem pel bé comú, per això tenim un Govern amb COMPROMÍS.