Hola a totes i tots. Hui no m'adrece a vosaltres per escriure jo. Ho faig per compartir amb vosaltres aquest poema recollit al llibre "Solatge", de Jaume Pérez Montaner (guardonat al Premi de Poesia Benvingut Oliver 2008), i que porta per títol "soledat". Gaudiu-lo tant o més com ho he fet jo!
Llaura la mar la teua veu en calma
i els vents modulen noves melodies
entre pins i canyars.
S'ha omplit de llum de rosa
l'espai on respiraves.
Arbores l'alegria amb aquesta certesa.
No cridaràs el nom des del penyasegat:
feliç d'arena i sal has de cantar
l'amor que et ve de tu mateix
i el fruit que t'exalta d'escumes.
Contemples des d'ací
el teu nom retrobat sota la roca humida
i amb rumb incert el seu nom fet d'estrelles.
Et dius ningú:
només vius amb l'enyor del seu esguard
i trepitges la llum d'una lluna oblidada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada