De tot el que hem parlat en la classe de filosofia d'aquest matí, és el posicionament del filòsof John Rawls sobre la justícia com a equitat el que més m'ha cridat l'atenció. No precisament per exòtic ni estrany, sinó més bé per la necessitat lògica de la seua aplicació.
Ara com ara, en un món actual on el gènere humà sembla estar en perill d'extinció a causa de la mercantilització massiva de les coses i l'ocupació del poder per la cobdícia i la corrupció, una teoria com aquesta s'ensenya (encara, per sort) a les aules. Aquest hereu de la tradició kantiana estableix les bases d'un sistema on tothom treballaria per aconseguir els mínims principis d'equitat social, ja que mitjançant un procés empàtic, prendríem consciència respecte a la possibilitat que ens trobàrem, en algun moment de les nostres vides, en situació poc avantatjosa. Llavors, podríem ser nosaltres mateixos els qui necessitaríem de l'ajuda d'altres per poder viure en condicions òptimes.
D'altra banda, el que m'ha resultat vertaderament cridaner ha sigut conéixer la base en la qual es fonamenta la teoria: la ignorància. No podia entendre com un sistema tan profundament igualitari podia estar vertebrat a partir de la ignorància, però més tard se m'ha aclarit més l'ús del concepte. La teoria es basaria, doncs, en la ignorància de cadascun dels éssers humans sobre el seu propi esdevindre, és a dir, respecte de la seua futura posició socioeconòmica. Evidentment, açò és formulat d'aquesta manera per tal d'evitar que l'instint d'egocentrisme humà que tothom posseïx, en major o menor mesura, penetre en la nostra consciència a l'hora d'actuar front als reptes que se'ns puguen presentar. Per consegüent, el procés pel qual cada persona consideraria la possibilitat de patir una situació d'exclusió social, diversitat funcional, discriminació, pobresa o malaltia seria molt més àgil, per la qual cosa tots els éssers humans procurarien actuar per a la configuració de propostes correctores de les desigualtats socials, econòmiques, polítiques, ètniques i culturals. Val a dir que plantejaments econòmics com el de Felber i la seua "Teoria de l'Economia del Bé Comú" anirien en aquesta direcció, almenys pel que fa a la finalitat.
En definitiva, iniciatives ètiques que milloraren l'esdevindre dels pitjor situats, per mitjà de l'acompliment d'unes llibertats i drets bàsics per a tota la població, així com el garantiment d'una igualtat d'oportunitats des del bressol fins la tomba. És idèntic al full de ruta que regeix l'actualitat. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada