No sé si és la bombolla en la qual vivim els meruts, ací, en la
profunditat de les comarques, o és que s’està produint una mena de despertar al
País Valencià. Sembla com si tot un poble s’hagués posat d’acord per entonar a
l’uníson un “ja n’hi ha prou” imparable, contundent.
Deuen ser les circumstàncies que s’han donat, de segur. Sembla que a l’ostracisme
cultural que ha sotmès el poble valencià durant els últims 17 anys ha hagut d’afegir-se-li
una fallida financera a la Generalitat Valenciana provocada pels governs de la
corrupció, el balafiament i la manca de reivindicació i defensa dels interessos
valencians davant Madrid, elements que han provocat un drama social
impressionant.
Moltes empreses han de suportar la morositat d’una Generalitat arruïnada
per la política desastrosa del PP, el sistema productiu valencià és ferit de
mort i aïllat, a l’espera d’inversions estratègiques clau, com el Corredor
Mediterrani, que donen l’eixida necessària dels nostres productes a Europa,
milloren les comunicacions i ens connecten amb nous mercats. Són
imprescindibles programes de desenvolupament, recerca i innovació per
modernitzar la indústria i fer-la més competitiva, respectuosa amb el medi i
sensible socialment. Els serveis públics a casa nostra s’estan degradant fa
anys amb privatitzacions sanitàries, atacs a l’ensenyament públic i en valencià
(des de la pròpia Administració Valenciana) i impagament d’ajudes a dependents,
persones amb diversitat funcional, malalts i farmàcies. El sector de les
societats mercantils vertebrades per la pròpia Generalitat ha promogut els dos
EROs (Expedients de Regulació d’Ocupació) més nombrosos de la nostrà història
contemporània: un a Ràdio Televisió Valenciana, i altre a FGV. Les empreses
concessionàries d’obres públiques tampoc no veuen un cèntim provinent de la
Generalitat i tenim una de les taxes d’atur més altes, un endeutament campió i
unes xifres de desnonaments molt preocupants. La xarxa clientelar que alguns van
establir per blindar-se i perpetuar-se en el poder s’ha esquinçat perquè la
caixa està buida, i milers de joves han de fer les maletes i marxar a la
recerca d’un horitzó de vida digna fora de casa, perquè ací no troben futur.
Ja coneixem aquesta manera de fer política, que rau en beneficiar les
butxaques de quatre banquers, especuladors i en l’interès propi (demostrat als
cassos de corrupció, a la qual el PP valencià li ha posat denominació d’origen),
gastar en serpentina i mentir als agents socioeconòmics de la nostra terra,
afirmant que aposten pel model productiu, i veritablement desconcertats perquè
ho havien fiat tot a la rajola i el turisme insostenible i aquestes ja no donen
per a més.
Però afortunadament, també en coneixem d’altra. Ací, a la nostra Vall d’Albaida,
una comarca especialment afectada per la crisi, repte que ens va pillar amb el
peu canviat intentant resoldre la problemàtica de la reconversió del tèxtil,
tenim una capital amable que marca el camí amb humilitat, però amb determinació,
al costat de les persones. Perquè malgrat les poques competències que un
consistori municipal té per poder exercir una influència notable sobre l’economia,
l’Ajuntament d’Ontinyent està demostrant que es pot fer una política
resposable, per a les persones i per l’economia productiva i sostenible. Amb
els deures d’hisenda fets (reducció del dèficit, contenció responsable de la
despesa i augment dels ingressos), Ontinyent va tancar l’exercici 2012 amb un
superàvit d’1,2 milions d’euros, que van a ser gastats en un Pla Estratègic de
Reactivació i Foment de l’Activitat Econòmica, dotat de 960.000 €. Aquest pla
consta de l’establiment de línies de crèdit a emprenedors del sector tecnològic
per valor de 250.000 €, en col·laboració amb Caixa Ontinyent i INNOVALL, l’adequació
d’un Espai d’Emprenedors al CREC (Centre de Referència Econòmica de la Ciutat d’Ontinyent,
ubicat al Carrer Major), un Pla d’Ocupació amb contractació directa de 36
persones aturades en l’actualitat, que intentarà escometre una inserció laboral
més ràpida i, alhora, contribuirà a millorar espais urbans, enllumenat públic més sostenible i
protecció dels nostres paratges naturals.
Jo he establert la meua comparativa entre la política que ja coneixem i
no ens agrada i la nova política que necessitem per donar esperança a les
nostres vides. Eixa és la diferència entre un govern irresponsable, injust i al
servei d’interessos especulatius i un govern que es preocupa per les persones,
inverteix en economia productiva, no retalla en serveis al ciutadà i redueix
despesa simplificant estructures polítiques i despeses menys imprescindibles
que el nostre Estat de Benestar. Aquest segon, és un govern amb Compromís, una
cooperativa política formada per persones, i no per personalismes. Un equip de
gent que vol construir l’esperança d’aquesta terra.
Per això, aquest dissabte a les 11:30, al saló d’Actes de l’Ajuntament
d’ Otos, les i els joves de la comarca “piquem l’ullet”, encetant el camí dels
JOVES AMB COMPROMÍS de la Vall d’Albaida amb el nostre Congrés Constituent. Ens
acompanyeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada