Vicent Andrés i Estellés, gran poeta valencià a qui admire profundament, va escriure un poema on descrivia perfectament un dels grans plaers de la seua vida. Segons ell, menjar-se un pimentó torrat era un vertader goig per als sentits.
Fet i fet, continuant el petit homenatge que des dels inicis d'aquest espai estic retent a l'esmentat poeta, m'agradaria transmetre el que significa per a mi una de les activitats que més feliç em fan: fer música amb amics. Creieu-me si us dic que no és tasca fàcil, perquè al meu parer, no hi ha millor manera de descriure la música que interpretant-la. A més, ja m'agradaria tindre la capacitat expressiva del poeta de Burjassot...
Però bé, anem allà! No vull enganyar a ningú, i per això vos confesse que el tipus de música que a mi "em plena" tocar amb els amics és la música composada per a la festa dels Moros i Cristians. Sé que pot sonar paradoxal per l'edat que uno té, però també sóc coneixedor que molts músics m'entendran. M'encanta el moment en el qual comença una actuació d'aquestes antològiques, preferentment en un sopar típic de comparsa -amb bons festers-, o simplement en una caseta un dia estiuenc. Mantell de paper, cacau i tramús, quatre coses més i unes partitures seleccionades per a l'ocasió. La percussió marca ritme sentat, seré, assossegat...comença una bona marxa mora. De les clàssiques. Els metalls marquen l'inici amb caràcter pesant i solemne. Seguidament, una trompa es fa notar i, a continuació, som les fustes qui comencem a tocar amb cura una suntuosa melodia de caire malenconiós, expressiu i íntim. Aquest és el moment. Alces la mirada de la partitura a males penes, furtivament, de reüll. I pots observar uns quants ulls brillants. Ahí és quan te n'adones que no eres l'únic que sent les notes que toca. Comparteixes un plaer molt preat amb ells i desitjaries que eixe moment fos etern, de veritat. Perquè la bona música no sols és tècnica, habilitat i respiració. La bona música no sols ix dels dits, ni dels pulmons, ni tan sols es percep únicament per l'oïda. La bona música neix al cor i entra pel cor.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaque una trompa es fa notar en una marxa clàssica??
ResponEliminaen quant no siga en mozarabes o bonus cristianus no se jo... perque fora d'eixes dos que em venen ara al cap, tindre el mateix paper que la percu pero en notes no se si es fara molt de notar... jajaja però mol be colauet dema a suspendre cmc!! "go to the pot"
Una vegada més Nico, una vegada mès he "flipat" amb tu.
ResponEliminaDemà comença la meua "super" setmana d'exàmens i porte uns dies d'estudi prou intens. He volgut parar una mica perque m'he imaginat que el meu Nico hauria escrit alguna cosa nova al seu espai. I així ha sigut.
Respecte a l'entrada de hui, dir-te que pense igual que tu. No soc músic i no se el que vosaltres sentireu (pero em faig una idea, jajajaja), pero com a festera que sòc he de dir-te que sòc de les que gaudeix de bona gana d'un sopar a la Plaça de Baix amb els amics i una bona banda de música, a més a mès si els músics son bons, ja saps..
Efectivament, Xavi. Has donat en el clau! No volia dir el nom de la marxa per donar-li un poquet de misteri a la cosa i deixar que els músics comentaren. Però, efectivament, la marxa mora a la qual em referisc és MOZÁRABES 1960, del Mestre José Mª Ferrero Pastor. Moltes gràcies pel teu comentari. Saps què, encara que té les teues "peculiaritats", com diria algú, m'agrada que comente la gent.
ResponEliminaEn quant al protagonisme de la trompa en les marxes...fixa't que tots els instruments són importants. I t'ho diu uno que no en sap massa de l'anàlisi musical i totes eixes cotxinaes...jajajaja
I demà, a per totes! ;)
Ole, ole i ole, Maria! La seguidora number one segueix encoratjant-me a seguir escrivint. Sé que ets una bona festera. No debades, ho portes en la sang, com jo...jejeje
ResponEliminaMolta sort amb els exàmens i records al carabasseret, que darrere l'avaria del Whatsapp i el viatget cap al nord no sé RES d'ell! :)
Et felicite per aquest article, que com bé dius expliques el que sentim els musics al tocar una bona marcha o pasdoble, i més als soparets de comparsa o a qualsevol lloc amb els amics, es a dir, passar-ho d´allò més bé amb els amics i companys. Finalment dir que Mozárabes 1960 es una molt bona marcha classica, i composada per un music Ontinyentí que s´escolta de forma especial a un concert i finalment que molts musics gaudeixen sobretot a l´estiu d´aquest gran gènere musical.Ja queda poc !!!
ResponEliminaMoltes gràcies, "Yo tu"! jajajaja ja ens queda menys per a l'estiu! Piscina, caminates...jajaja
ResponEliminaEstic molt orgullós de poder compartir eixes notes de la marxa MOZÁRABES1960 amb tu
ResponElimina