En l'actualitat, la fiscalització de la tasca política és la tònica dominant en l'opinió pública. Potser siga un dels pocs aspectes positius de la crisi que estem patint, des de l'òptica de la crisi com a oportunitat per canviar-ho tot, i per analitzar l'estafa que ens ha conduït precisament on estem. Qüestionar-nos contínuament com han d'actuar els governants és una funció que, com a ciutadans, no podem menystenir. És per això que vull deixar-ne constància d'uns fets que són, nogensmenys, cridaners i que reflecteixen que la necessitat de sobreviure gràcies a la política condueix, en alguns casos, al servilisme i a la incoherència.
Resulta que després d'anys tancant els exercicis econòmics amb dèficit pressupostari a causa de la mala gestió -fins i tot lesiva, com en el cas dels terrenys de l'Hospital- que va portar a terme el PP a Ontinyent, l'actual executiu municipal va aconseguir l'any passat tancar els comptes amb un superàvit d'1,2 milions d'euros. Açò no va ocórrer per casualitat, sinó que va ser fruit d'un intens treball, especialment per part de la regidoria d'Hisenda que gestiona Josep Francés, 1r Tinent d'Alcalde i portaveu municipal de Compromís per Ontinyent.
La tasca d'optimització de recursos públics, la consegüent reducció de la despesa en lloguers, així com una rebaixa de la despesa en serveis com la telefonia o l'electricitat, estructura política de lliure designació (eliminació de regidors alliberats) i la retallada dels sous de tots els governants municipals i moltes altres mesures d'eficiència en la gestió han permés este magnífic resultat que demostra que el camí a seguir pot ser diferent a la imperant recepta neoliberal contra la crisi. No és necessari retallar l'Estat del Benestar i produir un augment deliberat de la fractura social per eixir-ne. No obstant això, des de la visió econòmica global, encara queda molt de camí per recórrer, i probablement este passe per canviar un sistema econòmic basat en la maximització dels beneficis empresarials a tota costa per un de més social i enfocat al Bé Comú.
En una època de recessió econòmica, destrucció permanent d'ocupació, tancament d'empreses i precarització de les condicions laborals de la població activa, el Govern d'Ontinyent va decidir destinar este milió i mig d'euros de superàvit a intentar pal·liar, en la mesura de les possibilitats d'una administració local, la situació d'atur laboral d'algunes persones i fomentar així una reactivació econòmica i una millora de la qualitat de vida de famílies beneficiades. Per això es va impulsar un Pla de Reactivació Econòmica de la ciutat on s'incloïa un Pla d'Ocupació -temporal, això sí- que ajudaria també a millorar mobiliari i infraestructures urbanes diverses alhora que aconseguiria un lloc de treball i uns ingressos temporals amb l'objectiu de facilitar-ne la reinserció laboral.
Doncs bé, sembla que esta mesura tampoc li agrada al PP d'Ontinyent. Lluny queden les il·lusions que molta gent de dretes va posar en la formació després de la destitució de Lina Insa, quan se'ls va voler vendre que anaven a canviar les formes, que deixarien de mirar el poble per damunt del muscle i entrebancar projectes beneficiosos per a les persones. Filiberto Tortosa és més del mateix, o pitjor encara.
Per què dic açò? Perquè el PP d'Ontinyent ha denunciat l'Ajuntament davant els jutjats, tot considerant que el Pla d'Ocupació vulnera la llei aprovada per Montoro, per la qual es prohibeix l'ús del superàvit per crear ocupació i s'obliga a destinar-lo a l'amortització del deute amb els bancs. Malgrat tot, l'esmentada llei ja comptava amb una predecessora legislació suprema, un pacte de reforma de la Constitució entre PSOE i PP (fet en ple agost, per evitar revoltes mediàtiques) pel qual es canviava l'article 134 per donar prioritat al pagament del deute front al manteniment de l'Estat del Benestar. Seguim en les mateixes, els de sempre rescatant bancs, i no persones.
En conclusió, estes actuacions atempten contra el sentit comú. Qui pot negar-se a que, existint possibilitats de fer-ho, es facilite tindre un sou per un temps a famílies amb dificultats alhora que es milloren immobles i mobiliari de la ciutat? Sols pot fer-ho qui respon a interessos que no són precisament els de la ciutadania, sinó més bé els del trampolí per seguir vivint molt bé a costa dels paganinis de sempre. I tot, per a que després els teus superiors afirmen públicament que no et coneixen.
Resulta que després d'anys tancant els exercicis econòmics amb dèficit pressupostari a causa de la mala gestió -fins i tot lesiva, com en el cas dels terrenys de l'Hospital- que va portar a terme el PP a Ontinyent, l'actual executiu municipal va aconseguir l'any passat tancar els comptes amb un superàvit d'1,2 milions d'euros. Açò no va ocórrer per casualitat, sinó que va ser fruit d'un intens treball, especialment per part de la regidoria d'Hisenda que gestiona Josep Francés, 1r Tinent d'Alcalde i portaveu municipal de Compromís per Ontinyent.
La tasca d'optimització de recursos públics, la consegüent reducció de la despesa en lloguers, així com una rebaixa de la despesa en serveis com la telefonia o l'electricitat, estructura política de lliure designació (eliminació de regidors alliberats) i la retallada dels sous de tots els governants municipals i moltes altres mesures d'eficiència en la gestió han permés este magnífic resultat que demostra que el camí a seguir pot ser diferent a la imperant recepta neoliberal contra la crisi. No és necessari retallar l'Estat del Benestar i produir un augment deliberat de la fractura social per eixir-ne. No obstant això, des de la visió econòmica global, encara queda molt de camí per recórrer, i probablement este passe per canviar un sistema econòmic basat en la maximització dels beneficis empresarials a tota costa per un de més social i enfocat al Bé Comú.
En una època de recessió econòmica, destrucció permanent d'ocupació, tancament d'empreses i precarització de les condicions laborals de la població activa, el Govern d'Ontinyent va decidir destinar este milió i mig d'euros de superàvit a intentar pal·liar, en la mesura de les possibilitats d'una administració local, la situació d'atur laboral d'algunes persones i fomentar així una reactivació econòmica i una millora de la qualitat de vida de famílies beneficiades. Per això es va impulsar un Pla de Reactivació Econòmica de la ciutat on s'incloïa un Pla d'Ocupació -temporal, això sí- que ajudaria també a millorar mobiliari i infraestructures urbanes diverses alhora que aconseguiria un lloc de treball i uns ingressos temporals amb l'objectiu de facilitar-ne la reinserció laboral.
Doncs bé, sembla que esta mesura tampoc li agrada al PP d'Ontinyent. Lluny queden les il·lusions que molta gent de dretes va posar en la formació després de la destitució de Lina Insa, quan se'ls va voler vendre que anaven a canviar les formes, que deixarien de mirar el poble per damunt del muscle i entrebancar projectes beneficiosos per a les persones. Filiberto Tortosa és més del mateix, o pitjor encara.
Per què dic açò? Perquè el PP d'Ontinyent ha denunciat l'Ajuntament davant els jutjats, tot considerant que el Pla d'Ocupació vulnera la llei aprovada per Montoro, per la qual es prohibeix l'ús del superàvit per crear ocupació i s'obliga a destinar-lo a l'amortització del deute amb els bancs. Malgrat tot, l'esmentada llei ja comptava amb una predecessora legislació suprema, un pacte de reforma de la Constitució entre PSOE i PP (fet en ple agost, per evitar revoltes mediàtiques) pel qual es canviava l'article 134 per donar prioritat al pagament del deute front al manteniment de l'Estat del Benestar. Seguim en les mateixes, els de sempre rescatant bancs, i no persones.
En conclusió, estes actuacions atempten contra el sentit comú. Qui pot negar-se a que, existint possibilitats de fer-ho, es facilite tindre un sou per un temps a famílies amb dificultats alhora que es milloren immobles i mobiliari de la ciutat? Sols pot fer-ho qui respon a interessos que no són precisament els de la ciutadania, sinó més bé els del trampolí per seguir vivint molt bé a costa dels paganinis de sempre. I tot, per a que després els teus superiors afirmen públicament que no et coneixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada