Fa algunes setmanes va tindre lloc a les Corts Valencianes el Debat de Política General del curs polític 2013-2014. Aquest és, podríem dir, l'equivalent al nostre "Debat sobre l'estat de la Nació". El poble valencià conscient va tindre l'oportunitat, si així ho desitjava i disposava d'Internet, de seguir íntegrament aquest magne esdeveniment polític. Calia disposar d'Internet, perquè la infinita transparència de la Generalitat Valenciana va quedar demostrada quan l'emissió en directe del Plenari sols es va desenvolupar durant la primera jornada, i de manera un tant "selectiva". El debat de les propostes de resolució no es va retransmetre. Altra vegada, la Ràdio Televisió Pública que paga el poble valencià, va actuar d'esquenes a aquest. El cas és que va ser un debat molt interessant, i no precisament per l'elegància, l'altura política o l'excel·lència de l'oratòria dels diputats (i imputats) que hi van intervindre (llevat d'algun pertorbat mental que pujava a la trona sense llegir papers). Fins i tot es va acusar a qui al meu parer parlava clar i ras de fer un discurs "más propio de una tertúlia de café". Si a més ens posem a analitzar la pobra presència del valencià a les Corts no acabaríem en uns quants dies.
Comptat i debatut, el que va quedar ben clar en aquest debat va ser l'agonia del model caduc del PP per a la seua "Comunidad Valenciana". En el transcurs de la sessió, vaig poder comprovar amb vergonya i desconcert la manca de rumb i de proposta política que afecta al Partit Popular. Els seus diputats es van dedicar a llançar contínuament consignes per tapar el femer en què han convertit tot el que rodeja a la imatge i la marca "Comunidad Valenciana". Els fronts que el Consell de la Generalitat Valenciana té oberts són tants i tan importants que redreçar la situació es fa urgent, és una emergència social i nacional. El principal problema que patim al País Valencià és la manca de recursos econòmics. No hi ha diners, i açò provoca un esmicolament imparable del nostre benestar. Els projectes megalòmans que van desfilar pels caps dels nostres dirigents, i encara ho segueixen fent, són una causa indiscutible de la situació de precarietat absoluta en què es troben les finances de la nostra autonomia. El balafiament en grans esdeveniments i política de la rajola que en algun moment van centralitzar els beneficis turístics (ben pocs tenint en compte la inversió realitzada) a València ens ha eixit ben car. Tant la Fórmula 1, com l'America's Cup, Terra Mítica, l'Aeroport sense avions i un llarg etcètera que representa la política populista de sobrecostos i façana del Partit Popular. Una manca d'eficiència i rigor en la gestió més que reprobable. A més a més, els esforços fixats únicament en aquests sectors, el turístic i el de la construcció, van suposar la desatenció total vers els sectors tradicionalment productius existents al País Valencià. Poden preguntar per la Vall d'Albaida i l'Alcoià per vore què ha sigut de l'imparable tèxtil.
Un altre punt important és la manca d'estratègia industrial del govern valencià. La indústria ha vist reduït el seu pes sobre el PIB de manera exponencial des que el Partit Popular va entrar a governar la Generalitat en l'any 1995. Van convertir l'economia valenciana en una xarxa d'interessos purament clientelars. El que interessava era l'especulació immobiliària i un turisme de baixa qualitat, però en aquells temps semblava que València era el centre del món. No oblidem això: València.
Ara, la política econòmica se centra en la restricció permanent de la despesa. No se sap massa bé com un país sense indústria podrà eixir de la crisi. A més a més, les lleis comercials que s'estan establint sols fan que agreujar la situació, perjudicant el xicotet comerç en benefici de les grans superfícies. Com sempre, protegint els més menuts...
La desesperació pels mals resultats a totes les enquestes, ha conduït els ocupants de la Generalitat a traure de nou el fantasma de l'anticatalanisme, o millor dit, de l'antivalencianisme. Si potser els extremismes de la Batalla de València varen acabar amb la victòria parcial de l'anticatalanisme i antivalencianisme irracional d'una part de la societat, ara el poble valencià ja ha aprés de la història. La gent ja no es creu que els tancs entraran per Vinaròs. El que cal és deixar-nos de defendre de qui no ens ataca i fixar els esforços en anar on corresponga per demanar el que ens pertoca. És intolerable que hàgem de suportar l'espoli fiscal per part del centralisme absolutista del govern de Madrid, i que la genuflexió dels nostres dirigents valencians siga tan enorme. Com es pot alçar la senyera i proclamar als quatre vents la valencianitat el 9 d'Octubre, i votar de manera reiterada en contra d'un finançament més just per al País Valencià? Ningú s'ho explica. Les Corts Valencianes varen encarregar un informe al grup d'economistes i experts designats per totes les forces polítiques amb l'objectiu de disposar d'una base tècnica per reivindicar el que és nostre. La conclusió d'aquest informe va confirmar que el País Valencià ha estat patint un infrafinançament escandalós, que situa el deute històric de l'Estat amb el poble valencià en més de 13.000 milions d'euros. El PP, lluny d'encapçalar una demanda de tota la societat valenciana, com sí feia amb els governs socialistes, pretén vendre'ns fum als manipulats mitjans de comunicació, mentre va a Madrid i no demana el taló ni amb la boca xicoteta.
Ambtot, l'opinió pública valenciana ha canviat moltíssim. Les persones sabem que esta manera de vore i de governar el nostre País Valencià tan provinciana i submissa ens ha portat a la situació actual de desprestigi i vergonya. Per això, el missatge d'esperança inunda les xarxes i la vida diària. Totes i tots sabem que tenim en les nostres mans el futur d'este poble. Podem triar si volem eficiència, responsabilitat, regeneració i decència, o si volem continuar ofrenant noves glòries a qui ens margina i deixant que ens saquegen amb la corrupció sistèmica. Necessitem un lideratge que vertebre la societat al voltant dels grans objectius que hem de cercar per al nostre desenvolupament. Hem d'aconseguir recursos per poder portar a terme polítiques redistributives que generen riquesa, i això es pot aconseguir si reivindiquem amb coratge els diners que ens fan falta i no ens gastem els que tenim en enriquir més els més rics. Sols així podrem posar en marxa incentius a la diversificació econòmica, una actuació cabdal per enfortir l'economia front a la inestabilitat cíclica. Podem decidir si volem un País Valencià modern, amb una investigació capdavantera que ajude a reconvertir la indústria, i aquesta, al seu torn, a dinamitzar el nostre comerç. Els nostres productes han de tindre una eixida directa a Europa, per això és molt important reclamar la construcció d'infraestructures com el Corredor Mediterrani. Cal potenciar un turisme de qualitat i descentralitzat de les grans capitals, més fortes econòmicament, per poder parlar d'un creixement equitatiu i conjunt. L'ensenyament i la sanitat han de ser públics i universals per a tothom. Un país amb un sistema educatiu públic fort té garantit un futur pròsper, tant econòmicament com humana i moral, i un poble sa que pot fer ús de la seua llengua i cultura i aprendre-les amb normalitat és un poble més feliç, igualitari i lliure. Per tot açò, hem de dir homenatjant l'Estellés, que "Ja no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencer."
Ara, la política econòmica se centra en la restricció permanent de la despesa. No se sap massa bé com un país sense indústria podrà eixir de la crisi. A més a més, les lleis comercials que s'estan establint sols fan que agreujar la situació, perjudicant el xicotet comerç en benefici de les grans superfícies. Com sempre, protegint els més menuts...
La desesperació pels mals resultats a totes les enquestes, ha conduït els ocupants de la Generalitat a traure de nou el fantasma de l'anticatalanisme, o millor dit, de l'antivalencianisme. Si potser els extremismes de la Batalla de València varen acabar amb la victòria parcial de l'anticatalanisme i antivalencianisme irracional d'una part de la societat, ara el poble valencià ja ha aprés de la història. La gent ja no es creu que els tancs entraran per Vinaròs. El que cal és deixar-nos de defendre de qui no ens ataca i fixar els esforços en anar on corresponga per demanar el que ens pertoca. És intolerable que hàgem de suportar l'espoli fiscal per part del centralisme absolutista del govern de Madrid, i que la genuflexió dels nostres dirigents valencians siga tan enorme. Com es pot alçar la senyera i proclamar als quatre vents la valencianitat el 9 d'Octubre, i votar de manera reiterada en contra d'un finançament més just per al País Valencià? Ningú s'ho explica. Les Corts Valencianes varen encarregar un informe al grup d'economistes i experts designats per totes les forces polítiques amb l'objectiu de disposar d'una base tècnica per reivindicar el que és nostre. La conclusió d'aquest informe va confirmar que el País Valencià ha estat patint un infrafinançament escandalós, que situa el deute històric de l'Estat amb el poble valencià en més de 13.000 milions d'euros. El PP, lluny d'encapçalar una demanda de tota la societat valenciana, com sí feia amb els governs socialistes, pretén vendre'ns fum als manipulats mitjans de comunicació, mentre va a Madrid i no demana el taló ni amb la boca xicoteta.
Ambtot, l'opinió pública valenciana ha canviat moltíssim. Les persones sabem que esta manera de vore i de governar el nostre País Valencià tan provinciana i submissa ens ha portat a la situació actual de desprestigi i vergonya. Per això, el missatge d'esperança inunda les xarxes i la vida diària. Totes i tots sabem que tenim en les nostres mans el futur d'este poble. Podem triar si volem eficiència, responsabilitat, regeneració i decència, o si volem continuar ofrenant noves glòries a qui ens margina i deixant que ens saquegen amb la corrupció sistèmica. Necessitem un lideratge que vertebre la societat al voltant dels grans objectius que hem de cercar per al nostre desenvolupament. Hem d'aconseguir recursos per poder portar a terme polítiques redistributives que generen riquesa, i això es pot aconseguir si reivindiquem amb coratge els diners que ens fan falta i no ens gastem els que tenim en enriquir més els més rics. Sols així podrem posar en marxa incentius a la diversificació econòmica, una actuació cabdal per enfortir l'economia front a la inestabilitat cíclica. Podem decidir si volem un País Valencià modern, amb una investigació capdavantera que ajude a reconvertir la indústria, i aquesta, al seu torn, a dinamitzar el nostre comerç. Els nostres productes han de tindre una eixida directa a Europa, per això és molt important reclamar la construcció d'infraestructures com el Corredor Mediterrani. Cal potenciar un turisme de qualitat i descentralitzat de les grans capitals, més fortes econòmicament, per poder parlar d'un creixement equitatiu i conjunt. L'ensenyament i la sanitat han de ser públics i universals per a tothom. Un país amb un sistema educatiu públic fort té garantit un futur pròsper, tant econòmicament com humana i moral, i un poble sa que pot fer ús de la seua llengua i cultura i aprendre-les amb normalitat és un poble més feliç, igualitari i lliure. Per tot açò, hem de dir homenatjant l'Estellés, que "Ja no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencer."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada