DE L'ABSÈNCIA IDEOLÒGICA OFICIAL

Hola, com esteu? De nou estic ací, després de les millors Festes de Moros i Cristians de ma vida i d'esta setmaneta passada de descans que m'he agafat. L'actualitat no cessa i, amb nou disseny i nou estil, continuem novament a la recerca d'una eixida als problemes que plenen les primeres pàgines d'alguna premsa -cal deixar-ho clar- i sobretot, de les xarxes socials, el nou fòrum on es parla de tot. "L'aldea global", que en diuen ara.

No vaig a fer un repàs inicial pels grans titulars, perquè sabeu que no sóc massa típic a l'hora d'escriure i els qui em llegiu, soleu permetre'm la llicència, ja que ningú es queixa mitjançant l'ús dels comentaris, una possibilitat, dit siga de pas, que teniu a l'abast i que és ben interessant. Dit açò, començaré posant de manifest que el descrèdit de l'actual política, o l'antipolítica, perquè així podríem qualificar-la pregonament, és del tot justificat. Algunes i alguns pensareu que no estic afirmant res de nou, però els qui es fixen en el que escric o escolten el que dic, se n'adonaran que sóc un ferm creient en la política i que em costa criticar-la. Tampoc vos emocioneu! Evidentment no faig una crítica a la política de manera general, sinó a una política molt concreta: l'actual política, la dolenta política. Farts estem de vore als noticiaris com els qui s'autoafirmen "liberals" tenen mitja família col·locada "a dit" en l'Administració Pública que dirigeixen. Faig referència a Esperanza Aguirre, per exemple. Sona paradoxal, no? Ho és, i contradictori. Tampoc casen amb l'esquerra algunes actituds practicades a les files del sindicalisme, que de demostrar-se, posarien de relleu la incoherència més extrema: estic parlant de l'ocorregut amb els fons per als aturats presumptament desviats per UGT d'Andalusia.  

Estes situacions em porten a pensar que la concepció actual de dreta i esquerra és el passat. Totes dues segueixen presents en la vida pública i en elles es basen les idees del poble, però són pràcticament insignificants als organismes de representació. No queden polítics amb ideologia, sinó persones al servei dels seus propis interessos personals, els quals depenen, alhora, d'interessos suprapolítics. En resum, als polítics de les altes institucions representatives actuals, i més concretament als dels grans partits, els controla el poder financer i els mou l'instint de supervivència.

"Xe...pa' tirar-se a la beguda!"