REPENSAR EL SISTEMA

Després de tres setmanes a l'estranger, quan uno torna i fa una ullada en profunditat a les notícies, mai no s'espera que l'hòstia siga tan forta.  

Tot es pot resumir d'una manera molt simple: l'Estat se'ns cau a trossos. Si més no, analitzant la situació de manera sintètica, no podem sinó fer un balanç catastròfic de la situació immediata de les nostres institucions. 

Estem assistint a la destrucció de l'Estat del Benestar que està duent a terme el govern d'extrema dreta capitanejat per "Mudito". La 'Marca España' consisteix en: una gestió econòmica ultraliberal dirigida pels grans empresaris i la banca, constituïts ja en una espècie de "govern no electe", el "Consejo Empresarial para la Competitividad", un parlament silenciat, un partit majoritari de l'oposició sense programa, sense rumb i tristament allunyat dels seus principis, i una onada de polítiques involucionistes de retorn al franquisme sociològic tant en sectors de l'ensenyament com en l'àmbit dels Drets Socials (els darrers dies hem conegut la prohibició de l'embaraç assistit a les dones lesbianes i a les mares solteres, així com la inclusió exclussiva a les estadístiques de violència de gènere únicament a les dones hospitalitzades per una pallissa).

Els alts càrrecs dels tres poders de l'Estat (executiu, legislatiu i judicial) estan greument contaminats per la xacra de la corrupció, i si a més afegim els cassos que corresponen a la monarquia, trobem que no és debades que la ciutadania senta una profunda desafecció envers el sistema establert. Podem entrar a valorar si la Transició fou del tot encertada, o simplement fou l'intent de construir un canvi tranquil que iniciara la democratització, i també podem perdre'ns en repartir responsabilitats sobre els governants que no van aprofundir en aquesta a posteriori. A eixos ja els coneixem totes i tots. Els mateixos gossos amb distints collars. Però l'emergència en què es troba el nostre poble, que és qui paga els plats trencats d'aquesta estafa vertebrada mitjançant una crisi econòmica, social i política, ens hauria d'empényer a actuar immediatament. La fractura social i la pobresa van en vertiginós augment, i no hem de perdre ni un minut més.

Cal que les ciències socials es posen en marxa de manera imminent: els pensadors econòmics, filosòfics i polítics de veritat s'han de posar mans a l'obra per construir un sistema alternatiu fort, sòlid, que done esperança i una vida digna a totes les persones, sense cap mena de distinció. Hem de ser capaços de teixir la nostra pròpia xarxa engrescadora que ens permeta actuar amb contundència per redreçar la situació i acabar amb la injustícia i l'hostilitat que ens governa. No estem disposats a assumir aquest menyspreu permanent, aquesta manca de democràcia, aquests atacs a les vides de les persones. L'altre dia llegia a un periòdic d'àmbit estatal l'entrevista realitzada a l'historiador català Josep Fontana, on aquest deia, entre d'altres tantes coses, que "el socialisme vol dir avui que els altres deuen tèmer que hi haja una alternativa i que algú puga organitzar-la. Això, avui, no existeix". Ens cal repensar el sistema.