XOVINISME DE FAÇANA, O REIVINDICACIÓ JUSTA?

La greu situació en la qual es troben les finances de la Generalitat Valenciana, va obligar fa poc els nostres governants a cercar una excusa per donar una explicació al problema. Sorprenentment, el PP valencià es va llançar en bloc contra un sistema de finançament injust que margina el poble valencià de la resta d'autonomies de l'Estat espanyol. I dic sorprenentment perquè aquesta crítica, titllada en diverses ocasions pels successius governs espanyols d' "insolidària", ha sigut formulada de manera tradicional pels partits nacionalistes català i basc. És estrany que un partit centralista com el PP s'haja adherit a aquesta demanda històrica dels nacionalismes perifèrics. Si més no, l'única explicació que he trobat després de rumiar-ho molt és l'absorció del sector dirigent de la regionalista Unió Valenciana per part del PPCV, fet ocorregut poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques de 2007. Les raons d'aquesta fusió parcial responen, òbviament, a motivacions purament interessades per part dels regionalistes, els quals són en l'actualitat, majoritàriament, alts càrrecs en les institucions valencianes.

Però tornant al tema que ens ocupa, cal esmentar que la coherència en aquests temes ha de ser màxima. És a dir, si una formació política dóna suport a un clam d'aquestes característiques, ha de donar exemple i defendre la seua postura fins el final. A més a més, devem tindre en compte diversos aspectes per poder valorar la situació des d'una perspectiva objectiva. Lògicament, si el PPCV haguera demostrat tindre dificultats per mantindre certes despeses evidentment prescindibles i s'haguera estabert un ordre de prioritats en el pagament del deute, des de Madrid no hi haurien arguments per negar-nos un finançament més elevat. El que vull dir amb açò, és que mentre continuem transmetent una imatge de campions del balafiament, no se'ns van a revertir més recursos, perquè s'estan malbaratant de manera descarada, com podem comprovar. Tenen raons molt sòlides, doncs, per negar-nos tota "devolució d'ofrenes". Per tant, el PPCV no és el partit més indicat per abanderar la reivindicació de la millora del finançament autonòmic, perquè és l'exemple del que no s'ha de fer amb els diners: balafiar-los i altres coses que estan en procediments judicials...

De tota manera, si analitzem el problema a fons, és cert que el País Valencià té una balança fiscal totalment deficitària. El sistema estatal de repartiment de la riquesa entre comunitats autònomes és especialment injust amb nosaltres. I el millor de tot, al poble valencià no se'l pot acusar d'insolidari, com si s'ha fet envers altres nacionalitats de l'Estat espanyol. Per què? Molt fàcil! Perquè som l'única autonomia que té un PIB per davall de la mitjana de l'Estat i, en canvi, paguem per damunt de la mitjana. És a dir, el País Valencià és un país de "pobres" pagant com si fos un de rics, parlant clar i mal. Si a açò li afegim la problemàtica generada amb la guerra de xifres de la població, ens trobem amb un clar conflicte d'interessos. Ja el malmès Francisco Camps reclamava amb efusivitat al govern de José Luis Rodríguez Zapatero que es comptabilitzara en la partida del nostre finançament el famós milió de valencianes i valencians que residien al País Valencià a partir de 2008. No va ser així, i de moment, encara no se'ns han reconegut oficialment aquests 5 milions de ciutadans. Fins ací, trobem que la demanda formulada verbalment pel PPCV referent al tema que ens ocupa -això sí, amb molta menys agressivitat que quan governava el PSOE a l'Estat espanyol- és justa, però com ja he dit, al meu parer, està mal representada per aquest partit. Paradoxalment, l'única formació política valenciana que no sols no ha presentat cap proposta oficial de millora del finançament, sinó que a més, ha votat en contra de que el poble valencià siga correspost com cal, és el PP (junt amb UPyD). Al Congrés dels Diputats, tant COMPROMÍS com EUPV-IU i PSPV-PSOE han presentat iniciatives parlamentàries amb l'objectiu de corregir aquest espoli fiscal que ofega, junt al balafiament, la corrupció exagerada i una crisi d'ingressos fruit del desmantellament de la nostra indústria, les arques públiques valencianes.

Front a aquest engany reiterat, ens hem de fer la pregunta: XOVINISME DE FAÇANA, O REIVINDICACIÓ JUSTA?