JA EN VAN 20 SENSE "EL FILL DEL FORNER"

Amb les vacances de pasqua arriba el dia 27 de març de 2013, i es compleixen 20 anys des que ens deixara una de les icones més importants de la cultura del País Valencià, el poeta burjassoter Vicent Andrés i Estellés. 

Resulta molt difícil escriure sobre una persona que tot ho va escriure -permeteu-me la redundància-, i ho és més encara quan ja se n'ha parlat i difós tant sobre la seua figura pública i personal, que per la seua condició de poeta sembla era pràcticament la mateixa.

Malgrat tot, considere que és d'una importància cabdal que el poble valencià continue clamant i lluitant perquè la figura del "fill del forner" siga recordada, i la seua obra seguisca viva, perquè vigent ho és, i molt. 

Genis de la cançó valenciana com l'Ovidi Montllor, Paco Muñoz i tants i tantes altres, van omplir de música la seua creació poètica, intensificant encara més l'emoció vessada en forma de tinta sobre el paper. Faré una xicoteta crítica personal, perquè pense que tot i l'evident i innegable capacitat creativa i provocadora de reciprocitat sentimental que el poeta tenia, no era destacat per la manera de recitar els seus propis versos. I això és, probablement, producte de la vergonya de canviar la ploma pel micròfon, i el paper pel públic. No vull dir que escriure siga fàcil, ni molt menys que plasmar el que el burjassoter sentia ho siga, però pense que és més complicat treure-ho mitjançant la veu, la paraula dita, que no pas per mitjà de la paraula escrita.

Estellés fou un dels pilars que van suportar el sentir d'un poble que feia massa anys no havia estimat, expressat, sentit ni criticat en la seua llengua. Podríem enumerar-ne moltíssims, però val a dir que versos com els d'Assumiràs la veu d'un poble, M'aclame a tu, Tot açò que ja no pot ser...van marcar un abans i un després en la nostra història contemporània com a País que parla la seua llengua en tots els àmbits. El March del segle XX, l'han batejat alguns. Bé, jo diria que no. Ell era, simplement, únic, com els seus versos. Espere que les generacions presents i futures fem nostra la perseverança en la recuperació i dignificació oficial de personatges de la nostra història com aquest, malgrat que la màxima institució del nostre País, la Generalitat Valenciana, done l'esquena de manera alarmant al merescut homenatge que la nostra gent hauria de tenir.