Nico

Nico
Nicolau Calabuig i Serna

dijous, 7 de novembre del 2013

LA TEUA, LA MEUA, LA NOSTRA: LA DE TOTES I TOTS.

RTVV va nàixer com a resposta a la voluntat del poble valencià de tindre una ràdio i una televisió públiques i de qualitat que garantiren la presència de la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions i, en definitiva, la nostra manera de vore el món com a valencians i valencianes als mitjans de comunicació. Des dels seus inicis, la tasca de difusió i normalització lingüística que ha portat a terme aquest ens públic ha sigut fonamental per al desenvolupament de la llengua en la societat. Moltes i molts hem crescut veient Bola de Drac, Doraemón o Babalà a la nostra televisió, la dels valencians.

Sí, malgrat tot i abans que ningú es faça la pregunta, jo era un dels qui no veia els "informatius" de Canal 9. Simplement i evident, perquè no em deixaven. Els qui cuinaven els continguts als despatxos de la Generalitat no em deixaven vore una televisió pública pagada amb els impostos del poble valencià. Els mateixos que impedien, vulnerant-ne la seua dignitat, exercir el treball de manera objectiva als periodistes de la casa. Els mateixos que es van dedicar, durant dècades, a enxufar tots els fills tontos dels capos del cotarro, provocant un deute insuportable i una plantilla insostenible (1.500 treballadors, el doble que La Sexta o A3) que ha hagut d'assumir, com sempre, el poble valencià. 

Ara, després d'haver estat 18 anys malbaratant de manera incontrolada els diners del poble valencià, el PP, el govern del President Fabra, al·lega la necessitat de sacrificar RTVV per mantindre la sanitat i l'educació. Evidentment, ens prenen per imbècils. D'una banda, és una imprudència intolerable comparar l'única televisió en valencià amb una empresa qualsevol. La inexistència de RTVV a la nostra terra seria com si a Gran Bretanya no hi haguera televisió en anglés. En segon terme, deixar palés que, quan ningú no havia començat a retallar l'Estat del Benestar perquè eren temps de bonança econòmica, el PPCV ja n'era pioner. Per tant, les mentides se les poden guardar per a altres àmbits, perquè en política no val tot. 

Tothom al nostre País sap que les prioritats dels governs de Zaplana, Olivas, Camps i Fabra s'allunyaven molt de la felicitat del dia a dia de les persones de poble. Mai han cregut en l'educació ni en la sanitat, i molt menys en el nostre autogovern. Ells sempre han preferit comprar empreses amigues declarades en fallida (Fabra - Valmor, -40 milions d'euros), o pagar quantitats multimilionàries per a grandes eventos (Onassis i el cavallet, America's Cup, Fórmula 1), o manipular adjudicacions per a empreses a canvi de trages (Camps - Orange Market, Forever Young, trama Gürtel), o comprar terrenys per a construccions públiques a famílies amb carnet (Sedesa, Cotino), o provocar la ruïna del sistema financer valencià, fent forat fins aconseguir la seua total desaparició (Bancaixa, CAM, Banc de València). Ja sols ens queda Caixa Ontinyent, l'única que es va mantindre independent, sense ingerències dels capos i per consegüent ben gestionada.

Les estratègies de divisió de la societat per implantar el neoliberalisme centralista ja no funcionen, i no podem permetre que ens governe un delagat de Madrid que agatxa el cap davant Rajoy, Wert o Montoro. Els treballadors i les treballadores de RTVV van demostrar ahir que una altra televisió valenciana és possible. La televisió valenciana viable, plural, de qualitat i en valencià, la nostra llengua. La televisió que no margina, que no amaga, que no exclou ningú. La televisió que explica l'Accident del Metro de València i és l'altaveu de les víctimes, la que és conduïda i gestionada per gent professional, i no per lladres, enxufats i assetjadors sexuals. La televisió que deixa entrar Escola Valenciana als platós, la que no prohibeix paraules perquè no convenen al poder, la que deixa parlar els qui combaten els desnonaments. La que no omet les minories, la que està a tot arreu, on la necessiten. La veu de totes i tots, de la democràcia, on els nostres representants debateixen amb normalitat, sense embuts. La teua, la meua, la nostra i la de tots. La que no podem deixar perdre, perquè no permetrem que ens la furten també. Perquè amb ella, ens roben a totes i a tots un poc de nosaltres mateixos, del nostre ser com a el que som: valencians. 


1 comentari: