Hola de nou! El nostre País Valencià és una de les terres europees que més músics i Societats Musicals (fenomen únic en el món) ha vist nàixer, créixer i formar-se. També som un país de festes plenes de música i músics. Sinó, què serien els nostres Moros i Cristians, o les Falles, o les fogueres i gaiates sense música i músics? Centenars de bandes i xarangues plenen els carrers de nombroses ciutats i pobles del llarg i ample del nostre país. Afortunadament, som l'autonomia de l'Estat espanyol que més músics i formacions musicals disposa.
Feta esta xicoteta introducció, vull dir-vos que la veritat és que este és un d'eixos escrits als quals t'encomanes per descarregar la ràbia que sents quan creus que alguna cosa o actitud és indignant. I és que no sé en què collons pensa molta gent quan se'ls ocorre de cridar a un músic i preguntar-li si li portaria "6 o 7 músics, però no hi ha pressupost, ara, menjar i beguda tot el que vulgueu!" i alguna riseta inclosa. Doncs miren, senyores i senyors, a mi no em fa gràcia, i a més gens ni miqueta. No entraré hui a valorar el precari resultat musical que pot donar una xarangueta de 6 o 7, sense cobrir moltes veus escrites en les partitures, i tal. No dubte que les intencions de les persones que actuen així manquen de qualsevol malícia, però, amb tots els respectes, són actituds envaïdes per una ignorància insultant vers la vocació i professió del músic, per diverses raons que si haguérem d'enumerar al complet no tindríem espai suficient per fer-ho. Per això diré les que em vénen a la ment de manera més immediata:
1. Un músic contemporani passa moltíssimes hores i dies durant moltíssims anys estudiant i formant-se per poder exercir la seua vocació o professió de manera correcta. Com a mínim, un músic comú dels nostres dies, disposa dels 4 cursos del Grau Elemental, la prova d'accés al Grau Professional i els dos cursos inicials d'aquest últim. Quan acabes estos cursos tens coneixements en Llenguatge Musical, interpretació del teu instrument de manera individual i conjunta, conjunt coral, i altres. Més tard, molts continuen els estudis fins fer 6é de Professional, (altres, per diverses raons, preferim seguir perfeccionant sols en interpretació de l'instrument de manera indefinida) quan acaben altre cicle amb amplis coneixements en matèries com la Història de la Música, l'Harmonia, l'Anàlisi, l'Estètica, Música de Cambra, Orquestra, Piano Acompanyant i més coneixements en interpretació individual i col·lectiva de l'instrument propi. i disposen de titulació per poder exercir com a professors en escoles de música de les Societats Musicals i en centres privats. En este moment, qui vol continuar pot fer la pertinent prova d'accés al Grau Superior i seguir estudiant durant 4 anys per ampliar els seus coneixements de manera completa i poder optar a ser un professor de Grau Professional, intèrpret d'alguna orquestra i d'altres moltes eixides.
2. No vull ni saber quants diners podem gastar els músics en adquirir els nostres instruments, ja que si som de vent i toquem en alguna banda solem tindre'n dos (un per a estudiar i per als concerts, i d'altre per a "tocar al carrer"). Això es magnifica quan comptabilitzem les despeses per revisió, neteja i reparació de l'instrumental, recanvis de maquinària o "sapatillat", compra de canyes i abraçaderes per a l'instrumental de vent-fusta, oli per als instruments de vent-metall, baquetes per als percussionistes...
Sap la gent quants diners val un instrument i els seus accessoris? Sap la gent que molts poden costar uns quants milers d'euros? Sap la gent que una caixa de canyes pot costar al voltant de 30 euros?
3. Eixa feliç ignorància que plena els comentaris de qui demana músics sense tindre pressupost és la mateixa que ofereix "menjar i beure a fogó ple" a unes persones que esmorzen, dinen, berenen o sopen també a sa casa. És clar que els músics som partíceps de la festa, però a nosaltres no se'ns paga amb menjar i beguda. No som uns morts de fam ni uns alcohòlics. Som persones, tenim dignitat, mereixem un respecte i quan anem a tocar a una festa no ho fem solament per "amor a l'art". Tenim també unes despeses que cobrir per seguir formant-nos, vivint i mantenint l'activitat sociocultural en les nostres Societats Musicals, i eixes despeses es paguen amb diners. El sistema capitalista és així, i mercantilitza, també, per sort per a alguns i per desgràcia per a altres, l'art.
Deixant-me molts altres arguments, demane per favor a totes les persones que llegisquen les paraules d'este indignat músic, que no actuen així, que no demostren ignorància i s'informen abans de parlar. Ho dic sense ànim d'ofendre, tot el contrari, pretenc fer un favor a tot aquell que no vulga quedar molt malament davant un músic actuant de manera poc meditada. Demane a tot aquell que necessite amenització musical per a qualsevol esdeveniment que estalvie abans de "contractar" músics sense contraprestació econòmica. També demane molt especialment a totes i tots els companys i companyes músics que no es rebaixen a tocar per un plat de paella i una barra lliure. De seguir així, no li estarem fent un favor a la cultura musical de la nostra terra.
Amb tot el respecte del món, perquè es nota que aquest tema t'afecta, jo creia que estudiem música (i m'incloc, tot i que fa anys que no toque cap instrument de banda)per pur amor al art que es capaç de dir el que les paraules callen. Amb açò no vull dir que una xaranga no meresca la seua remuneració i que l'artista dega alimentar-se sols d'aplaudiments i de regodejar-se en si mateix quan toca una cosa que li agrada i sona de puta mare. Però la música no deu ser vista únicament com a un mitjà per a guanyar-se el pa, i no sempre et diuen de tocar sense cobrar. Tampoc crec que calga tractar d'ignorants, i menys en temps de crisi (malgrat que allò del que et queixes es fa tant en temps de vaques primes com grosses)a uns gent que possiblement l'únic afan que té és de passar-ho bé a baix cost. Ningú t'obliga a res, i anar a sopar amb l'instrument baix el braç amb sis amics i fer un poc de festa no pot ser tant dur.
ResponEliminaA més, són milers i milers els grups de música pop que permeten la baixada gratuita dels seus cd's, i que es veuen obligats a oferir concerts gratuits.
Evidentment, aquesta no és la situació idíl·lica, però les coses estan com estan, i com diuen Mamá Ladilla: "Ma dan arcadas/ la polla de mi jefe/ pero hay que comer/ la polla de mi jefe".
Resumint, no és just, i no hi ha que ser comformistes, però hi ha moltes coses de les que queixar-se que van davant. I a més, si ells ho passen bé, i els músics també, quin és el problema? Tan importants són els calés? I és que, si no et diverteixes tocant a una xaranga, deixa de tocar a una xaranga.
Hola, Dimitri Stravinsky. En primer lloc, donar-te les gràcies per comentar una de les meues publicacions i disculpar-me pel retard en la contestació. Encara que la majoria de respostes que m'agradaria donar-te ja són reflectides en major o menor intensitat a l'article publicat en esta entrada, m'agradaria aclarir-te que ni veig la música únicament com un negoci, ni de lluny, i que tampoc em diuen sempre de tocar gratis. Mai no he dit ninguna de les dues coses. Estic denunciant uns fets puntuals, però que ja són massa comuns: es menysprea el nostre treball, esforç, estudi i la nostra inversió realitzada amb anterioritat per finançar tot allò necessari per a la tasca artística que desenovolupem. Ningú ens ha de contar ni a mi ni a cap membre de la Societat Musical de la qual tinc l'honor de formar part, ni a molts altres músics, què és l'amor a la música, l'afició i el tocar per gust. De fet, et diré que els músics portàvem un retard important en el cobrament de les nostres remuneracions a causa de la maleïda crisi, crisi que les Administracions Públiques fan pagar, entre d'altres, a la cultura, un dels potencials motors del nostre País Valencià. Les Societats Musicals valencianes patim un greu problema de finançament que ens obliga, als músics, a ser-ne la principal font de finançament de les nostres Bandes de Música, Escoles, Corals, Orquestres...eixe enramat cultural únic en el món que són les SOCIETATS MUSICALS VALENCIANES. És per això que som coneixedors de primera mà del que és tocar "per amor a l'art". Quan parles d'anar a sopar amb sis amics "amb l'instrument baix del braç", segons tu, et refereixes a sopar amb els meus amics exclusivament, o a treballar fent música per a unes altres persones? La diferència radica ahí. És clar que ho fem, i ens encanta, és la nostra major afició i la millor manera que coneixem de passar-ho genial, però quan sopem amb els nostres instruments som lliures de tocar per a gaudi personal o per a gaudi d'altres amics que desitgem, el problema rau en el cas en que algú desconegut, o no tan conegut, vol contractar els teus serveis. Ahí ja canvien les normes. Convindràs amb mi que tenim llibertat per seleccionar a qui volem i a qui no volem cobrar, espere. La tenim, i de vegades, o quasi sempre, acabem cobrant-li fins i tot als coneguts (tal volta menys, però cobrem) per les raons que es desprenen del meu article. Nosaltres també hem fet gravacions amb la banda i també s'han abaixat de manera gratuïta. També fem concerts benèfics i solidaris de manera freqüent (Concert de Nadal amb beneficis destinats a ONGs, concert de Primavera amb beneficis destinats a associacions sense ànim de lucre...) i sorprenentment, este any vam haver de fer el primer concert benèfic per a la pròpia societat musical. La situació financera ens ofega per totes bandes i el suport de les autoritats a la cultura...ja se sap, sols interessa el que "ven", el que pot proporcionar una foto rendible. T'assegure que si no em divertira fent música, no seria músic. Jo entenc la música com un sentiment, una diversió, una manera d'expressar-me, una educació en valors, un mitjà per assolir llibertat, per treballar en equip, per ser solidari...però amic Dimitri, hauries de vindre amb mi a algunes comparses o filaes per saber quin és el tracte que moltes vegades rep el músic. I eixe és un dels mals que patix la Festa a la nostra ciutat. Sembla que tothom ha estudiat música...
ResponEliminaRespecte al que has dit sobre que hi ha altres temes davant per queixar-se, espere que hages llegit altres entrades meues i pugues comprovar que efectivament, m'he queixat i he reflexionat sobre molts altres temes. Et poden resultar més o menys interessants, però, com deia el gran poeta, i rese a la presentació d'este bloc "Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic."
Moltes gràcies i un salut!