Bon dia a totes i a tots.
En primer lloc, dir que estic
molt agraït, però també que sent una gran responsabilitat per estar ací assegut
representant l’estudiantat de l’IES Jaume I, com podria haver-hi estat qualsevol
altre. Hui és un dia especial, en què donem el tret d’eixida als actes del 30
aniversari del nostre centre. Per a commemorar l’esdeveniment, s’ha preparat
una programació molt completa on participarem tota la comunitat educativa per
celebrar que després de tres dècades i malgrat tot, ací estem.
Sóc conscient que estic ací per
portar la veu no sols dels companys presents, sinó també dels qui ara estan a
classe fent una de les coses que venim a fer ací tots els dies. I dic una de
les coses, perquè tots sabem que l’institut no només és un lloc on es ve a rebre uns coneixements –que també i de manera fonamental-, sinó que és el
segon lloc on més hores passem del dia, un espai on interactuem estudiants,
professorat, mares i pares i personal d’administració i serveis. En definitiva, un lloc les
relacions interpersonals ens fan créixer també com a persones i com a
ciutadans.
Durant 30 anys han sigut milers
les persones que han passejat pels corredors del nostre institut. Les seues
il·lusions, les seues pors, les seues alegries, el seu treball, les seues
esperances, els seus anhels, han teixit el que és l’ànima d’este centre
educatiu.
Més enllà de la transmissió de coneixements, està el fet que suposa travessar els murs d’esta casa, fer una ullada al món que ens envolta, implicar-se en una societat canviant de la qual formem part indefectiblement, en una col·lectivitat on voler escapar a través de l’individualisme és arriscat, a més de covard. Perquè com deia el poeta “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. Estic segur que la finalitat última d’un professor o professora no només és fer dels alumnes grans professionals o universitaris molt preparats, sinó formar persones, els ciutadans i ciutadanes que en un futur no molt llunyà han de jugar un paper fonamental en este gran teatre de la vida.
30 anys formant esperits crítics, transmetent valors, ja que no ho hem d'oblidar: “l’educació, –va dir Mandela-, és l’eina més poderosa per canviar el món”.
Més enllà de la transmissió de coneixements, està el fet que suposa travessar els murs d’esta casa, fer una ullada al món que ens envolta, implicar-se en una societat canviant de la qual formem part indefectiblement, en una col·lectivitat on voler escapar a través de l’individualisme és arriscat, a més de covard. Perquè com deia el poeta “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. Estic segur que la finalitat última d’un professor o professora no només és fer dels alumnes grans professionals o universitaris molt preparats, sinó formar persones, els ciutadans i ciutadanes que en un futur no molt llunyà han de jugar un paper fonamental en este gran teatre de la vida.
30 anys formant esperits crítics, transmetent valors, ja que no ho hem d'oblidar: “l’educació, –va dir Mandela-, és l’eina més poderosa per canviar el món”.
La ubicació del nostre centre al
món al llarg d’estos 30 anys ha estat canviant: molts encara recorden haver
patit fred a l’hivern, calor a l’estiu, goteres quan plovia, escoltar el que
parlaven a la classe del costat... Abans hem parlat de fer una mirada crítica a
la societat transgredint estos murs, però què passava quan la realitat s’esgolava
dins de l’aula? Eren temps de situar-nos en el mapa, però, semblava que tots no
hi cabíem. Si alguna cosa hem aprés d’això, és que tot està en les nostres
mans, que el saber ens fa més lliures i ens permet, així, poder decidir el
nostre horitzó. I prova d’açò són estes instal·lacions. Sí, ara ja les tenim.
Malgrat tot, hi ha una cosa ben certa, i és que no tindria sentit el continent sense
el contingut. Seria una llàstima.
Moltes gràcies i feliç 30
aniversari a totes i a tots.
